Barcelona és poderosa -i sorollosa- però ella "tiene poder"

T’agrada el trànsit i el moviment de la gran ciutat?

A mi no… però sí.
? Em passa una cosa curiosa amb Barcelona… i intentaré explicar-t’ho.

Visc a 1 hora de la gran ciutat. En un barri d’un poble petit i tranquil i, quan vaig a Barcelona, encara que sento que no és el meu lloc per viure, també em sento part de la ciutat. Estrany, eh? Allà, he cursat alguns dels meus estudis, hi he treballat, hi he viscut històries meravelloses i he tingut el plaer -i tinc, per la qual cosa em sento molt agraïda- de treballar al costat de grans professionals que, a més, desborden tanta empatia i companyonia, que desperten la meva admiració. Quina sort ? la meva!

Doncs, potser et semblarà estrany, però encara que no m’agradaria viure a la gran ciutat i, de vegades, he sentit una espècie d’estrès amb tants cotxes i conductors fent sonar el clàxon o amb tanta gent esperant el mateix metro o tren que jo, també he sentit que viatjava en el temps quan, després d’un viatge en tren, he arribat a Barcelona, he sortit a la superfície a Plaça Catalunya i he notat aquella flaire característica que només he conegut al tram d’escales que comunica l’estació amb l’exterior. De sobte, he percebut l’abundància en tots els sentits: moltes persones, moltes vides, moltes sensacions, llocs per prendre cafè, botigues, cotxes, carrers, projectes, negocis… vides que es creuen i que, són tantes, que una sola pot semblar insignificant.

I jo -que al meu poble em llevo escoltant els ocellets, escolto baralles de gats o gossos bordar, de vegades em desperta el veí desbrossant el seu terreny de bon matí i gairebé no sento passar cotxes; enregistro al meu estudi els projectes que els meus clients (als que us/els agraeixo enormement la confiança) i porto un estil de vida professionalment actiu, però certament a un ritme que no té gaire a veure amb l’estrès dels matins barcelonins- per un moment em sento afortunada, sento que necessitava aquell bocinet de Barcelona, aquella estoneta allà m’ha allunyat, paradoxalment, del meu trànsit mental diari per col·locar-me davant del moviment d’una ciutat que sempre està al mateix lloc, però que desborda activitat per tot arreu. Gràcies a aquesta Barcelona estic en contacte amb persones meravelloses i he format i formo part d’equips i projectes que em fan sentir orgullosa com a professional.

Així doncs, en conclusió: Que si m’agrada el trànsit i el moviment de la gran ciutat? No… però sí ?

? Aquest dijous he estat a Barcelona, enregistrant en un estudi que encara no coneixia amb els meus grans companys (i enormes professionals) Ferran Aixalà i Vicent Ortega i el nostre nou tècnic de so, Gerard Salvia. I també, per videotrucada, amb els clients que ens han encarregat aquest projecte. De moment només puc avançar que es tracta d’un podcast. Us aniré informant ?

Gràcies per llegir-me.