Per què soc La Sonietta?

M’agraden les marques i les seves històries. Potser et preguntaràs per què.

Doncs suposo que perquè soc una persona curiosa i perquè m’agrada analitzar les coses i intentar arribar al fons de la qüestió. I perquè, com a molts professionals liberals i emprenedors, m’agrada llegir històries d’èxit -i també de fracàs- d’altres persones que han decidit anar endavant amb els seus projectes.

Potser hauràs llegit un llibre anomenat “75 historias de marketing con moraleja” de Giles Lury (Ed. lID). Si no ho has fet, te’l recomano profundament si t’interessen les marques i el màrqueting.

En aquest llibre, pots descobrir històries (atenció, faig spoiler. Si no vols que t’avanci res, salta’t aquest paràgraf i el següent) com per exemple, que la frase “Just do it”, el famosíssim eslògan de Nike, està inspirat en les darreres paraules d’un assassí abans de ser executat el 1977.

També s’explica com va néixer el “Post-it” que, de fet, va ser arran d’una cosa que no va sortir bé. La idea era crear una cola molt forta per a cinta adhesiva i, quan van crear la cola que avui en dia acompanya els petits fulls de paper, va sorgir la idea de crear el bloc d’oficina que, avui en dia, emprem de forma habitual.

Ara sí, t’explico això meu. No té tant de suc com les històries anteriors, però a mi m’il·lusiona explicar-ho. A la meva vida professional he treballat molt amb el meu nom i el meu primer cognom (Sònia Ferrer). Així se’m coneix popularment al meu camp. No obstant això, és un nom bastant freqüent (un dia us explicaré històries de confusions relacionades amb la Sonia Ferrer de la tela, una meravellosa persona, per cert). El cas és que quan vaig decidir crear la meva marca al voltant de la comunicació, volia diferenciar-me d’alguna manera i, alhora, que la marca transmetés alegria, frescor, el to alegre o despreocupat amb què m’agrada comunicar, una mica d’humor… però tot això sent una marca fàcil d’identificar i que transmetés professionalitat. A mi m’agraden les marques i tot plegat, però coi, tampoc soc una experta i crec que, com es diu popularment “a cadascú, ‘lo’ seu”. Així que vaig contactar amb la que, per mi, és la millor: Judit Antolín. I, en una de les nostres reunions, es va fer la llum. Li vaig comentar tot això, va mirar i remirar els meus continguts a internet fins a la data, em va entrevistar i  va adonar-se que en un dels meus perfils feia servir Sonieta com a nom. Li vaig explicar que molts amics, de forma carinyosa, em deien Sonieta (fins i tot pronunciat ‘Sunieta’, en català). I vam decidir emprar aquest nom per a la marca, perquè no deixa de ser una forma carinyosa amb què els altres es dirigeixen a mi i, que carai! Que soc una persona propera i vull que ho sentiu així.

I, potser us preguntareu si la doble T té alguna cosa a veure amb Itàlia -és una pregunta que ja m’han fet abans, per això us ho comento ;) -. Doncs la veritat és que no. Com que, abans de dedicar-me al 100% a la locució, tenia més projectes de comunicació i de xarxes socials (en alguns encara hi continuo treballant, perquè és un camp que també m’agrada molt), m’agradava la idea que la Judith pogués convertir aquesta doble T en quelcom semblant a un Hashtag. I així va ser. I així és com va néixer la meva marca actual que, per cert, em súperencanta! Em sento molt identificada tant amb el nom com amb els seus colors.

De tot cor, et dono les gràcies per llegir-me. Espero que t’hagi interessat el contingut. M’agradaria seguir trobant-te per aquí i que, el que comparteixo, t’aporti coses que t’interessin. D’altra banda, aprofito per recordar-te que pots trobar-me a Instagram, a Linkedin i a Facebook, on comparteixo més continguts relacionats amb la meva feina.